Aquest proper divendres 17 de maig, a les 19:30 hores, des del Casal Popular de Castelló i la Comú, us convidem a la presentació del llibre "Desde el sentimiento de la memoria" a càrrec del seu autor Iban Ek, qui en aquesta ocasió vindrà acompanyat del seu amic, i també escriptor, Juan Carlos Usó.
Tots dos ens acostaran a "Desde el sentimiento de la memoria", un llibre-crònica de relats breus i intensos que viatjen des del cor i la “terreta” castellonenca de l’autor cap a Mèxic i la regió de Chiapas, territori convuls on hi va residir durant anys. Al mateix temps, els relats s’acompanyen de grabats en forma d’homenatge al Taller de Gràfica Popular, col·lectiu d’artistes i militants compromesos mexicans que dibuixaren l’imaginari revolucionari a partir de 1937. La combinació dels relats viscuts, les emocions i la memòria entreteixeixen un llibre commovedor.
Aprofitant l'ocasió, us deixem ací una breu entrevista que l'hem fet a l'Iban Ek, a mode de prèvia aproximació a la presentació del divendres. Quedeu convidades.
..................................................
1. Com sorgeix la idea del llibre?
La idea principal va sorgir pel meu gran interés per el gravat mexicà i la seua implicació en les lluites del poble al llarg de més de quatre dècades. És ahí on penso fer-li un homenatge al Taller Grafica Popular, (TGP), i la millor forma que vaig trobar es que il·lustraren els relats que jo anava escrivint en la meua etapa a Chiapas entre el 99 i el 2003. És com una mena de resum de relats que vivencien la meua experiència durant aquells quatre anys.
2. Què ens podem trobar al llibre?
Doncs en la meua opinió es pot trobar i conèixer el gran treball del TGP als moviments socials mexicans. És un col·lectiu del qual no en sabem gaire en aquest costat de l'Atlàntic i que trobo molt interessant de conèixer. A més a més del seu treball al costat del poble, van tindre una gran implicació amb tots i totes les exiliades que anaven arribant durant la Guerra Civil i després, durant els anys de pos-guerra i dictadura, fins i tot molts d'ells i elles van estar lluitant al territori amb la FAI. Trobo impressionant el treball de suport i solidaritat que van tenir amb la nostra gent i un treball digne de conèixer. Per altra banda us trobareu un llibre de relats curts i no molt llargs; un llibre facil de llegir i molt amè. Podeu obrir el llibre per qualsevol pàgina i poder lleguir dos o tres relats que us posaran al context del Mèxic d'aquells anys, el de màxim fervor zapatista i indigenista, ja que no només escric sobre Chiapas, sino que també hi ha escrits ubicats en Oaxaca, Ciutat de Mèxic, Michoacan, Jalisco, Veracruz, i també a Barcelona i Castelló. Està ubicat en tres parts: "Desde", és d'on l'escric, Mèxic en aquells anys; "El sentimiento", és la part més poètica on parlo dels sentiments cap a la família, amics o companyes que anava tenint lluny de casa; "La Memoria", per mi la part en la que després de deu anys d'escriure el llibre em sento amb més sintonia. Aquesta part va eixir degut a la meua tasca d'intermediari entre les coordinadores de la societat civil i el CNI (Congreso Nacional Indigena), és allà on em convidaven a passar llargues nits amb el Consejo de Ancianos del CNI. Ells i elles anaven contant històries dels pobles, faules, relats, conflcites, experiències, valors,... I els hi vaig demanar si podria recollir aquestes històries i parlar sobre els grans valors que guardaven dintre i posar-los sobre la taula juntament amb els valors d'occident i el que jo anava veient a la nostra societat mentre creixia. Després teniu un epileg on escric una breu història del TGP.
3. Amb el llibre pretens fer un homentage al Taller de Gràfica Popular de Mèxic? Per a qui no ho conega, què ens pots contar del taller? Com arribes tu a conèixer el projecte?
El TGP es la dedicació d'un col·lectiu d'homes i dones que va estar lluitant i acompanyant les lluites dels moviments socials durant més de 40 anys. És un treball impressionant, tot i les dificultats que van tindre en molts àmbits, mai es van separar del que realment els motivava, parlar d'allò que el poder volia amagar, sempre amb intel·ligència i acidesa. Van estar molt a prop dels i les exiliades de la Guerra Civil, van fer sèries en favor de la República durant la guerra i contra el franquisme a la dictadura. Van estar combatent a València, van organitzar una trobada de la Lliga de artistes revolucionaris l'any 1938 a València com a suport internacional de cara als republicans i van formar part de l'onada d'artistes més compromesos amb el poble que ha donat Mèxic. Van compartir generació amb Diego Rivera, Frida Khalo, Siqueiros, Orozco i venien de la corrent del gravat que va engegar el mestre gravador José Guadalupe Posadas.
Començava a interessar-me molt el grabat mexicà i la seua trascendència a l'àmbit de la lluita social, em sembla un art molt complet i amb una ànima increible. Llavors vaig conèixer al gran escriptor mexicà Carlos Monsivais, li vaig comentar la idea que tenia i ell em va dir, jo estic disposat a ajudar-te amb aixó. Vam començar amb la cessió de drets d'imatge d'una col·lecció que ell tenia sobre Leopoldo Méndez, però li vaig dir que volia fer un homenatge a tot el col·lectiu. Llavors després ens vam passar un any i mig mirant quins autor havien prescrits els drets d'imatge dels seus grabats i ho podiem utilitzar. Tot això per no tindre problemes de drets, ja que hi havia casos com el de la família d'Alfredo Zalce que s'estaven treient els ulls entre ells pels drets del seu pare. Tot allò van acabar en la idea d'aquest llibre i li agraeixo molt a Carlos, en pau descansi, tot el suport que em va donar, sense ell crec que no hagués estat possible aquest projecte.
4. Tu vas estar a Chiapas fa anys i has estat al Col·lectiu de Solidaritat amb la Revolta Zapatista de Barcelona. Al gener del 2014 es faran 20 anys de l'aixecament zapatista, que va suposar l'entrada de nous referents als moviments socials d'arreu del món. Quines aportacions trobes importants fetes des del Zapatisme? Com veus la situació actualment després d'aquests 20 anys a Chiapas?
Per mi el Zapatisme ens va ensenyar el poder de la paraula i les seues estratègies contemporànies en el sentit de saber jugar el paper d'aquesta era tant mediàtica i de l'internet. Ells i elles van saber jugar molt bé aquest paper per cridar l'atenció de tot el planeta. Als pocs mesos d'arribar es va organizar la Consulta Nacional pels drets dels Pobles Indigenes amb la participacio de milions de persones a tot el país. Veniem de la marxa dels 1.111, dels encontres intergalàctics a la Selva Lacandona, vindria la Caravana del color de la terra, en definitiva moltes estratègies per cridar l'atenció i donar a conèixer la injustícia tan gran que viuen els pobles indigenes en aquelles terres. Van ser molt astuts i intel·ligents en aquest sentit, però també vam conèixer altres formes de fer guerrila, diferents a les que coneixiem en procesos com a Colòmbia, El Salvador o Guatemala. Per la gent que haviem estat als moviments anti-militaristes aquest punt era molt important de veure, com funcionar amb armes que no disparaven, la importància de la paraula, de les bases, gran protagonista de tots els actes anomenats abans; un altra manera de pensar la lluita a Llatinoamerica que ens va obrir les ganes de coneixer-la.
Ara mateix crec que el procés està més que enquistat, ni cap endavant, ni cap enrere, encallat. L'etapa de silenci després de la caravana penso que va fer molt de mal i va separar una mica les bases de la comandància. Això sempre havia estat present, però crec que va ser aquell el moment d'allunyament entre el més important d'un moviment, la seua gent. Després es va decidir que volien estar treballant cap a dintre de les seues comunitats, integrant l'autonomia real als seus municipis, i això em va semblar molt just i apropiat, però s'havien carregat amb eterns debats a molta gent que portava més de 30 anys lluitant en clandestinitat i després com a responsables dels municipis. Però ahi també ve la meua crítica a l'esquerra d'ací. Vam veure com ja no es parlava de zapatisme igual que abans després del silenci, ja que no estava de moda Chiapas, ara tocava mirar cap a altres conflictes internacionals que la premsa ens posava de moda i la veritat és que me molesten aquestes modes revolucionàries. Si has estat part d'un moviment i aquest moviment té un moment baix, intentem entre tots i totes que això torne a agafar la importància que mereix, no mirar cap als llocs on hi ha mes carnassa simplement pel fet de ser el que es porta ara. Però sobretot penso que el que va fer més mal va ser l'estratègia pensada pel PAN (Partido de Acción Nacional), que va ser silenciar el conflicte ningunejant-lo i que caigués en l'oblit. Això amb el silenci dissenyat pel zapatisme -en la meua opinió-, va treure de l'escena internacional aquest moviment del que tant hem après. Allò interessant era -i és- que fossis o no activista o militant de l'EZLN, ser zapatista ja era quelcom més que això, era una forma de fer política i de valors en la militància, més enllà de pertanyer a una organització concreta o no. Crec que això ha estat un dels valors més grans que ha tingut aquesta lluita, que continua viva i farà 20 anys l'any vinent.
..................................................
*"Desde el sentimiento de la memoria" està editat per Terreta Edicions, amb el suport de Comú i El Lokal.
Llegeix més [+]
Contrau [-]
